Altres llocs de treball amb risc de Gas Radó: Espais tancats

El radó és un gas radioactiu que es produeix naturalment en la descomposició de l’urani-238, un element present a la cortina terrestre. A causa de la seva naturalesa invisible i inodora, pot acumular-se en espais tancats, com a habitatges i llocs de treball, constituint un risc important per a la salut. El «Manual de la OMS sobre el radó en interiors» proporciona una guia essencial per comprendre i gestionar aquest perill invisible, oferint orientacions clares per a la medició, prevenció i mitigació de l’exposició al radó.

Resum de l’orientació

Aquest article té com a objectiu descriure les activitats laborals on pot haver-hi exposició al radó, explicant la seva seqüència de desintegració i els efectes sobre la salut. També es presenten mètodes de mesurament, mesures preventives i correctores, i la importància de la comunicació dels riscos del radó.

Introducció

El radó-222 és un gas radioactiu que es genera durant la desintegració de l’urani-238. És un problema significatiu de salut pública perquè l’exposició prolongada a concentracions elevades de radó pot causar càncer de pulmó. Aquest article proporciona una visió detallada de la seqüència de desintegració de l’urani fins al radó, els riscos associats i les mesures preventives per a reduir l’exposició en els llocs de treball.

Efectes sobre la salut

El radó és la segona causa principal de càncer de pulmó després del tabaquisme. Quan el radó es desintegra, emet partícules alfa que poden danyar les cèl·lules pulmonars quan són inhalades. L’exposició prolongada a nivells elevats de radó augmenta significativament el risc de desenvolupar càncer de pulmó, especialment entre fumadors i ex-fumadors.

Seqüència de desintegració de l’urani-238 fins al radó-222

La desintegració de l’urani-238 passa per diverses etapes fins arribar al radó-222. Aquí hi ha un resum de la seqüència i les emissions associades:

1. Urani-238 (U-238)
   • Emissió: Partícula alfa (α)
   • Període de semidesintegració: 4.468 milions d’anys
2. Tori-234 (Th-234)
   • Emissió: Partícula beta (β)
   • Període de semidesintegració: 24,1 dies
3. Protactini-234 (Pa-234)
   • Emissió: Partícula beta (β)
   • Període de semidesintegració: 1,17 minuts
4. Urani-234 (U-234)
   • Emissió: Partícula alfa (α)
   • Període de semidesintegració: 245.500 anys
5. Tori-230 (Th-230)
   • Emissió: Partícula alfa (α)
   • Període de semidesintegració: 75.380 anys
6. Radi-226 (Ra-226)
   • Emissió: Partícula alfa (α)
   • Període de semidesintegració: 1.600 anys
7. Radó-222 (Rn-222)
   • Emissió: Partícula alfa (α)
   • Període de semidesintegració: 3,8 dies

El període de semidesintegració és el temps necessari perquè la meitat dels àtoms d’una substància radioactiva es desintegrin. Aquest procés fa que el radó-222 es desintegri en altres productes, que també són radioactius i poden contribuir a l’exposició.

Activitats laborals amb exposició al radó

Algunes activitats laborals són més susceptibles a l’exposició al radó, especialment aquelles que es desenvolupen en espais tancats o subterranis. Aquí hi ha una llista no exhaustiva:

1. Aparcaments subterranis.
2. Plantes d’explotacions geotèrmiques.
3. Piscifactories (ús d’aigües subterrànies)
4. Edificis en zones amb alt potencial de radó.
5. Túnels, estacions i cotxeres subterrànies.
6. Activitats termals i balnearis
7. Coves turístiques i d’investigació

Exposició dels treballadors

Segons la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals i el Reial decret 39/1997, els empresaris tenen la responsabilitat de vetllar per la seguretat i salut dels treballadors. Això inclou la gestió del risc d’exposició al radó, especialment en els llocs de treball esmentats anteriorment.

Normativa, nivells de referència i mesures aplicables als llocs de treball

La Directiva 2013/59/EURATOM estableix que la concentració de radó en llocs de treball no ha de superar els 300 Bq/m³. A Espanya, aquest requisit es va incorporar al dret nacional mitjançant el Reial decret 1029/2022, que estableix les mesures per a la protecció de la salut contra els riscos derivats de les radiacions ionitzants.

Mesurament de la concentració de radó

Per garantir la seguretat dels treballadors, és fonamental mesurar regularment la concentració de radó. Hi ha diversos tipus de detectors, però els més adequats són els detectors electrònics de mesura contínua, ja que proporcionen dades en temps real i poden activar sistemes de ventilació automàtica per mantenir els nivells de radó dins dels límits de seguretat.

Mesures preventives i correctores per reduir l’exposició al radó

Les mesures per reduir l’exposició al radó inclouen:

1. Millorar la ventilació natural i mecànica: Augmentant l’aire fresc en espais tancats.
2. Segellar fissures i obertures: Per evitar l’entrada de radó des del terra.
3. Utilitzar extractors d’aire experts: Que no generin baixa pressió i evitin l’efecte succionador.

Curiositat: el descobriment del radó

El radó va ser descobert el 1898 per Friedrich Ernst Dorn, un físic alemany. Va observar que el radi-226 emetia un gas radioactiu, que més tard es va identificar com a radó.

Comunicar els riscos del radó

És crucial que els treballadors estiguin informats dels riscos del radó. La nostra empresa, Zerogasradó.cat, organitza jornades informatives per educar els empleats sobre la importància de la seguretat i les mesures per minimitzar l’exposició al radó.

Conclusió

La gestió del risc d’exposició al radó en el lloc de treball és essencial per garantir la salut i la seguretat dels treballadors. L’adopció de mesures preventives i correctores, juntament amb una comunicació eficaç dels riscos, pot ajudar a crear un entorn de treball segur. Els empresaris han de prendre la responsabilitat de mesurar regularment els nivells de radó i implementar les accions necessàries per mantenir aquests nivells dins dels límits establerts. La nostra empresa, Zerogasradó.cat, està compromesa a proporcionar la informació i les eines necessàries per ajudar les empreses a gestionar aquest risc de manera efectiva