Radó i l’Exposició en Treballadors de Superfície, introducció al Radó

El radó és un gas noble, incolor, sense olor i insípid, cosa que el fa difícil de detectar sense equips especials. Aquest gas s’origina a partir de la descomposició de l’urani (U-238 i U-235) i del tori (Th-232), elements presents a l’escorça terrestre. A mesura que aquests elements es desintegren, produeixen el radi-226, que després es converteix en radó (Rn-222). Aquest gas pot viatjar a través dels porus del terra i acumular-se en espais tancats, especialment en edificis amb poca ventilació.

Curiositat: Marie Curie i l’Urani

Marie Curie, pionera en l’estudi de la radioactivitat, va descobrir elements radioactius com el poloni i el radi, tots dos relacionats amb la desintegració de l’urani. El seu treball no només va avançar el coneixement científic, sinó que també va posar de manifest els riscos de l’exposició a la radiació, un concepte crític per entendre l’impacte del radó.

Els treballadors de superfície, com aquells a oficines, tallers, naus industrials i magatzems, estan en risc si els seus llocs de treball es troben en zones amb alta concentració de radó. Aquest gas es filtra des del terra a través d’esquerdes als fonaments i les lloses del pis, acumulant-se en àrees mal ventilades, com plantes baixes i soterranis.

Per mitigar l’exposició al radó en aquests ambients és crucial:

Millorar la Ventilació: Implementar sistemes de ventilació natural o forçada pot reduir significativament les concentracions de radó.
Segellar Esquerdes: Utilitzar barreres impermeables al gas i segellar totes les fissures i punts d’entrada potencials a l’edifici.
Instal·lació de Buneres: Implementar embornals de radó que capturin i expulsin el gas fora de l’edifici.
El coneixement i la implementació d‟aquestes mesures per part dels ocupadors poden protegir la salut dels treballadors i complir amb les normatives de seguretat laboral.

Per comparar l’exposició a radó amb altres fonts de radiació, podem utilitzar l’equivalent de dosi efectiva. La dosi efectiva és una mesura de l’efecte de la radiació en la salut humana, tenint en compte el tipus de radiació i la sensibilitat de les parts del cos exposades. Es mesura en sieverts (Sv), generalment expressats en milisieverts (mSv) per a dosis menors.

Exposició a radó: Una concentració de radó de 300 Bq/m³ a l’aire pot ser convertida a dosi efectiva anual utilitzant factors de conversió establerts per organismes com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Internacional de Protecció Radiològica (ICRP). Els càlculs depenen de diversos factors, incloent el temps d’exposició.

Assumint una persona que treballa 8 hores al dia, 5 dies a la setmana (aproximadament 2000 hores l’any), la dosi efectiva es pot calcular aproximadament així:

Dosi efectiva anual≈300 Bq/m3×9×10−6 mSv/Bq\cdotph\cdotpm3×2000 hDosi efectiva anual≈300 Bq/m3×9×10−6 mSv/Bq\cdotph\cdotpm3×2000 h

Dosi efectiva anual≈5.4 mSv\text{Dosi efectiva anual} \approx 5.4 \text{ mSv}Dosi efectiva anual≈5.4 mSv

Aquesta dosi efectiva anual de 5.4 mSv és una estimació de l’exposició a radó per un treballador en aquestes condicions.

1. Radiografia de tòrax: La dosi efectiva d’una radiografia de tòrax és aproximadament 0.1 mSv.
2. Radiografia dental: La dosi efectiva d’una radiografia dental és aproximadament 0.005 mSv.

Comparació:

• L’exposició anual a 300 Bq/m³ de radó (5.4 mSv) equival a aproximadament 54 radiografies de tòrax.
• L’exposició anual a 300 Bq/m³ de radó (5.4 mSv) equival a aproximadament 1080 radiografies dentals.

Aquestes comparacions proporcionen una idea de la magnitud de l’exposició al radó en termes de procediments de radiologia comuns.

Les autoritats han establert nivells de referència per a la concentració de radó en llocs de treball, amb límits anuals de 300 Bq/m³. Les empreses han de complir amb regulacions que inclouen la instal·lació de sistemes de ventilació i altres mesures per reduir l’exposició dels treballadors.

La lluita contra l’exposició al radó és una prioritat, amb plans nacionals que promouen la identificació i reducció de concentracions elevades en llocs de treball i habitatges. Aquesta batalla és fonamental per garantir la seguretat i la salut dels treballadors enfront d’aquest perill invisible, però persistent.